Publicat a la xarxa el desembre de 2007
CUBA – I
Introducció telegràfica: -STOP- República socialista -STOP- Illa tropical d’uns 111 mil km2. Població actual: aprox. 11,4 milions -STOP- Població autòctona extingida al segle XVI a mans dels conquistadors espanyols -STOP- Repoblada pels conquistadors i per esclaus africans -STOP- Segle XVI: decadència espanyola. Lluites amb francesos, holandesos i anglesos. Inici de la pirateria i contraban -STOP- 1763, Espanya recupera Cuba a canvi de la península de Florida que passa a mans d’EUA -STOP- Segle XIX: inici de les guerres d’independència, arrelament nacionalista entre la població criolla -STOP- 1878, José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano -STOP- 1898: intervenció oportunista dels EUA a la guerra amb el resultat de la caiguda definitiva dels espanyols. Tractat de París: EUA rep el control de Cuba, Puerto Rico i Filipines. S’aconsegueix una “independència” però amb tutela i intervenció d’EUA -STOP- 1902: “Independència” formal controlada per una oligarquia depenent de Washington, Cuba es converteix en una neocolònia d’EUA -STOP- Fins al 1959 es segueixen les dictadures corruptes -STOP- 1959: Guanya el moviment revolucionari encapçalat per Fidel Castro -STOP- 2007: Segueix el règim de Castro.
Cuba és un país complicat i difícil d’assimilar. Després d’estar-hi tens la sensació d’haver-hi passat de puntetes i de saber poques coses. Un cop païda l’estada i després d’haver fet una composició de lloc i reflexió, s’hi pot treure alguna conclusió personal amb el que s’hi ha viscut a través de veure, parlar i guaitar. Per conèixer bé el país el millor és allunyar-se dels complexos turístics, intentar evitar els hotels i els restaurants, a canvi s’aconsella les “casas particulares” i els “paladares”. Els hotels i els restaurants són de l’Estat, com gairebé tot el que es belluga per Cuba, l’Estat controla la indústria i el desenvolupament del país. Cuba té una manca important d’infraestructures i d’inversions, el transport és pràcticament inexistent i el que hi ha és deficient, per tant, s’aconsella el lloguer d’un cotxe per recórrer la geografia. La xarxa de lloguer d’automòbils, evidentment, també és de l’Estat. La xarxa de carreteres és precària i insuficient i tenen un deficient Estat de conservació: no hi ha indicacions ni senyalitzacions i el ferm és discontinu. La informació internacional és gairebé nul·la, la premsa, la ràdio i la televisió està controlada per l’Estat. Encara existeix la pena de mort, tot i que no s’executa. Internet és pràcticament inexistent, és controla des de la intranet cubana de l’Estat. Existeix l’accés “il·legal” a la xarxa. El mercat negre és habitual. El sistema monetari existent no té valor internacional, l’Estat obliga al canvi de moneda a través d’una xarxa de cases de canvi anomenades “cadeca”. Hi ha dues monedes: el “peso nacional” i el “convertible”. La població rep el salari amb moneda nacional que està molt per sota del convertible, hi ha una equivalència desproporcionada entre les dues monedes. Amb la moneda nacional només es té accés a la “canasta básica”, una espècie de cartilla de raccionament, i a comptades coses més, com per exemple, els limitats transports i els gelats de “Copelia”. La salut és gratuïta per tothom, això sí, amb moltes limitacions. En resum: precari, tot i que no es pot considerar un país del tercer món.
Introducció telegràfica: -STOP- República socialista -STOP- Illa tropical d’uns 111 mil km2. Població actual: aprox. 11,4 milions -STOP- Població autòctona extingida al segle XVI a mans dels conquistadors espanyols -STOP- Repoblada pels conquistadors i per esclaus africans -STOP- Segle XVI: decadència espanyola. Lluites amb francesos, holandesos i anglesos. Inici de la pirateria i contraban -STOP- 1763, Espanya recupera Cuba a canvi de la península de Florida que passa a mans d’EUA -STOP- Segle XIX: inici de les guerres d’independència, arrelament nacionalista entre la població criolla -STOP- 1878, José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano -STOP- 1898: intervenció oportunista dels EUA a la guerra amb el resultat de la caiguda definitiva dels espanyols. Tractat de París: EUA rep el control de Cuba, Puerto Rico i Filipines. S’aconsegueix una “independència” però amb tutela i intervenció d’EUA -STOP- 1902: “Independència” formal controlada per una oligarquia depenent de Washington, Cuba es converteix en una neocolònia d’EUA -STOP- Fins al 1959 es segueixen les dictadures corruptes -STOP- 1959: Guanya el moviment revolucionari encapçalat per Fidel Castro -STOP- 2007: Segueix el règim de Castro.
Cuba és un país complicat i difícil d’assimilar. Després d’estar-hi tens la sensació d’haver-hi passat de puntetes i de saber poques coses. Un cop païda l’estada i després d’haver fet una composició de lloc i reflexió, s’hi pot treure alguna conclusió personal amb el que s’hi ha viscut a través de veure, parlar i guaitar. Per conèixer bé el país el millor és allunyar-se dels complexos turístics, intentar evitar els hotels i els restaurants, a canvi s’aconsella les “casas particulares” i els “paladares”. Els hotels i els restaurants són de l’Estat, com gairebé tot el que es belluga per Cuba, l’Estat controla la indústria i el desenvolupament del país. Cuba té una manca important d’infraestructures i d’inversions, el transport és pràcticament inexistent i el que hi ha és deficient, per tant, s’aconsella el lloguer d’un cotxe per recórrer la geografia. La xarxa de lloguer d’automòbils, evidentment, també és de l’Estat. La xarxa de carreteres és precària i insuficient i tenen un deficient Estat de conservació: no hi ha indicacions ni senyalitzacions i el ferm és discontinu. La informació internacional és gairebé nul·la, la premsa, la ràdio i la televisió està controlada per l’Estat. Encara existeix la pena de mort, tot i que no s’executa. Internet és pràcticament inexistent, és controla des de la intranet cubana de l’Estat. Existeix l’accés “il·legal” a la xarxa. El mercat negre és habitual. El sistema monetari existent no té valor internacional, l’Estat obliga al canvi de moneda a través d’una xarxa de cases de canvi anomenades “cadeca”. Hi ha dues monedes: el “peso nacional” i el “convertible”. La població rep el salari amb moneda nacional que està molt per sota del convertible, hi ha una equivalència desproporcionada entre les dues monedes. Amb la moneda nacional només es té accés a la “canasta básica”, una espècie de cartilla de raccionament, i a comptades coses més, com per exemple, els limitats transports i els gelats de “Copelia”. La salut és gratuïta per tothom, això sí, amb moltes limitacions. En resum: precari, tot i que no es pot considerar un país del tercer món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada