Text publicat a la xarxa el desembre de 2007
CUBA – II
El millor de Cuba és, sens dubte, la seva gent, però també hi ha unes platges fantàstiques i uns indrets paradisíacs (de moment).
La gent és tranquil·la i la violència sembla no existir, es pot passejar pels barris de l’Habana amb tranquil·litat, això no treu que hi hagi molta picaresca i furts (si no es vigila), com a tot arreu. A Cuba és com si el temps s’hagués aturat, hi ha un aiguabarreig entre mig modern i antic tronat que fascina, encara es poden veure coses que ens han explicat els nostres avis i pares. La calma és present i sembla que no hi hagi pressa, és fàcil i agradable conversar, a la gent li agrada saber com vivim i pregunten, alhora que ens expliquen les seves vides. Quan es parla de Cuba i de la seva situació política la majoria deixen anar uns discursos molt similars, sembla que tinguin por d’expressar les seves pròpies idees. Hem trobat a persones (poques) que es posicionen totalment en contra i persones a favor. Veient com funciona el país, el fàcil és estar a favor, ja que tots els mitjans de comunicació són del “govern”. El bombardeig de la informació del “règim” és constant, a la ràdio, a la televisió, a l’escola i als cartells de les carreteres. Hi ha molt poques notícies del món, no hi ha cap altra publicitat que no sigui la del “règim”. També hi ha un altra factor per estar a favor, la comoditat, el “govern” et garanteix uns mínims amb els quals, en principi, pots viure: alimentació bàsica (sistema de cartilles), educació i sanitat. Els tres pilars bàsics per a mantenir a la població tranquil·la. Si ets una persona amb inquietuds i amb ganes de muntar negocis i progressar individualment ho has de fer il·legalment o marxar del país, no hi ha més opció.
És veritat que l’embargament o bloqueig, segons qui ho menciona, que té Cuba per EUA és vil i detestable i que els països democràtics del món s’haurien de posicionar seriosament en contra i fer-hi alguna cosa, però també és l’únic argument que manté Cuba de la seva agonia. Potser ja els va bé als dos governs, no trobeu? Hi ha un mot que és diu retroalimentar. De totes maneres els perjudicats i les víctimes són els cubans, són ells els que tenen la última paraula, des del govern cubà s’alimenta l’odi constant cap a EUA i no tots els ciutadans d’EUA estan a favor de l’embargament ni del senyor Bush.
NOTA: En aquest article apareixen entre cometes i cursiva els mots “règim” i “govern”. La veritat és que no puc anomenar república a aquest país, tenint en compte que una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble, en què els ciutadans tenen el dret al vot i la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Que jo sàpiga, així no funciona la República de Cuba, no s’elegeix al president, encara existeixen presos polítics, ...
El millor de Cuba és, sens dubte, la seva gent, però també hi ha unes platges fantàstiques i uns indrets paradisíacs (de moment).
La gent és tranquil·la i la violència sembla no existir, es pot passejar pels barris de l’Habana amb tranquil·litat, això no treu que hi hagi molta picaresca i furts (si no es vigila), com a tot arreu. A Cuba és com si el temps s’hagués aturat, hi ha un aiguabarreig entre mig modern i antic tronat que fascina, encara es poden veure coses que ens han explicat els nostres avis i pares. La calma és present i sembla que no hi hagi pressa, és fàcil i agradable conversar, a la gent li agrada saber com vivim i pregunten, alhora que ens expliquen les seves vides. Quan es parla de Cuba i de la seva situació política la majoria deixen anar uns discursos molt similars, sembla que tinguin por d’expressar les seves pròpies idees. Hem trobat a persones (poques) que es posicionen totalment en contra i persones a favor. Veient com funciona el país, el fàcil és estar a favor, ja que tots els mitjans de comunicació són del “govern”. El bombardeig de la informació del “règim” és constant, a la ràdio, a la televisió, a l’escola i als cartells de les carreteres. Hi ha molt poques notícies del món, no hi ha cap altra publicitat que no sigui la del “règim”. També hi ha un altra factor per estar a favor, la comoditat, el “govern” et garanteix uns mínims amb els quals, en principi, pots viure: alimentació bàsica (sistema de cartilles), educació i sanitat. Els tres pilars bàsics per a mantenir a la població tranquil·la. Si ets una persona amb inquietuds i amb ganes de muntar negocis i progressar individualment ho has de fer il·legalment o marxar del país, no hi ha més opció.
És veritat que l’embargament o bloqueig, segons qui ho menciona, que té Cuba per EUA és vil i detestable i que els països democràtics del món s’haurien de posicionar seriosament en contra i fer-hi alguna cosa, però també és l’únic argument que manté Cuba de la seva agonia. Potser ja els va bé als dos governs, no trobeu? Hi ha un mot que és diu retroalimentar. De totes maneres els perjudicats i les víctimes són els cubans, són ells els que tenen la última paraula, des del govern cubà s’alimenta l’odi constant cap a EUA i no tots els ciutadans d’EUA estan a favor de l’embargament ni del senyor Bush.
NOTA: En aquest article apareixen entre cometes i cursiva els mots “règim” i “govern”. La veritat és que no puc anomenar república a aquest país, tenint en compte que una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble, en què els ciutadans tenen el dret al vot i la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Que jo sàpiga, així no funciona la República de Cuba, no s’elegeix al president, encara existeixen presos polítics, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada